CICLES XERRADES/CONFERÈNCIES. “Una qüestió de vida i mort” – Entrevista amb Anji Carmelo

El passat 7 de novembre es va celebrar a l’Oficina d’Atenció de PFB Serveis Funeraris, la  2a part del cicle de conferències/xerrades organitzades per PFB sobre “Una qüestió de vida i mort”. En aquesta ocasió es va tractar el tema de “sense tu”, sobre com viure sense una persona estimada.

Fotos-conferencia3-opt

La psicòloga i autora de diversos llibres d’acompanyament a la mort, entre els quals destaca “Déjame Llorar”, Anji Carmelo va ser una de les ponents.

PFB-Anji-Carmelo-ok

Quines són les fases del dol?

Les fases del dol segons els manuals especialitzats són cinc. Primer, la negació i la impossibilitat de comunicar-se, després, la ira, que es pot dirigir fins i tot cap a l’ ésser que hem perdut o a nosaltres mateixos. Més tard, la necessitat de recuperar el control, de tornar a la vida d’abans. Per últim, trobaríem la depressió i la recuperació. Durant la depressió la persona sent tristesa, sentiments de buit, dolor i por a la incertesa. A la fase final, la recuperació passa per l’acceptació de la nova realitat, del fet que el nostre ésser estimat ja ha marxat i per comprendre que la vida continua. Des d’una altra perspectiva hi poden haver altres fases. Entre aquestes, es pot passar per un dolor insuportable i impossibilitat de parlar i escoltar, un dolor menys insuportable, acompanyat de necessitat de parlar i escoltar i per últim, un dolor suportable, ja amb capacitat d’expressar i escoltar.

– Sovint s’intenta animar a una persona que ha patit una pèrdua, és bo alleugir-li el patiment o hem de deixar que el procés faci el seu curs?

Jo crec sincerament que no es pot generalitzar. El millor és estar pendent del que la persona que ha patit una pèrdua està necessitant a cada moment. També és molt important saber que sempre es pot recaure i haver de “tornar a començar”. Per això, hem de deixar que la persona marqui el que està necessitant a cada moment del seu dol.

– Quants temps dura el dol d’una pèrdua?

Cada persona ha de poder marcar el seu temps de dol i per això no hi ha un temps predeterminat. Per alguns pot ser menys i per altres molt més del que dicten els manuals de dol i del que probablement els agradaria als seus familiars i amics. El temps mínim que s’estima de dol és un any. Això és perquè al cap d’un any és quan la persona que hi ha patit la pèrdua viurà totes les dates significatives com l’aniversari o el nadal, per primer cop, sense la presència d’un ésser estimat.

– Què ajuda a superar la pèrdua?

Per mi, no hi ha res millor que deixar que la persona pugui viure el seu dol com ho necessiti. Cadascun té diferents maneres d’afrontar una realitat com aquesta. A més, no tothom necessita el mateix temps ni passa per les mateixes fases per superar una pèrdua

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *